Per descargar-se el llibre: http://www.fileupyours.com/myfiles.php?sb=date&so=dsc
Per a més informació : "En busca de la felicidad": Lauraandreu92@hotmail.com
CONCEPTES PREVIS
No hi ha una única forma de ser voluntari i no hi ha una definició universal que aglutini a tots els voluntaris. Cadascun d'ells es mou per motivacions diferents, persegueix fins distintes i en definitiva és una persona distinta amb diferents idees i comportaments. No obstant això, si que és convenient establir el conjunt de característiques, que de manera general, concerneixen a tots els voluntaris:
Voluntari/a és la persona que es compromet de forma desinteressada a ajudar a un altre i ho fa de forma organitzada i formant de part d'una institució o projecte.
Perquè una acció sigui voluntària ha de complir tres condicions:
a . Ha de ser desinteressada, és a dir, el voluntari no persegueix cap tipus de benefici ni gratificació per la seva ajuda.
b. És intencionada, persegueix una fi i un objectiu positiu (buscar un canvi a millor en la situació de l'altre) i legítim (el voluntari gaudeix de capacitat suficient per a realitzar l'ajuda i de cert consentiment per part de l'altre que li permet que li ajudi).
c . Està justificada, és a dir, respon a una necessitat real del beneficiari de la mateixa. No és un passatemps ni un entreteniment sense més, sinó que persegueix la satisfacció d'una necessitat que hem definit prèviament com a tal.
En el cas de voluntariat d'assistència directa a col·lectius desfavorits, cal tenir en compte que la relació del voluntari amb els destinataris de la seva acció voluntària ha d'ésser de persona a persona (sense judicis, prejudicis, estereotips, etc.), i la millor eina per a aquesta relació és la comunicació.
Finalment, assenyalar que el voluntariat complementa la labor dels professionals de l'acció social i mai ha de substituir ni suplantar aquesta labor.
IDEES CLAU SOBRE EL VOLUNTARIAT
Voluntarietat: El voluntariat, l'acció voluntària, és el resultat d'una lliure elecció, és una opció ètica, personal, gratuïta, que no espera retribució o recompensa. La paraula exacta no és desinterès, perquè la persona voluntària té interès, molt interès i obté satisfacció en les seves motivacions personals.
Solidaritat: Altruisme vol dir amor a l'altre, és el contrari d'egoisme. El voluntariat, l'acció voluntària només existeix quan repercuteix en els altres, quan el seu interès és col·lectiu, general, públic. El voluntariat és un mitjà per a donar resposta a necessitats, problemes i interessos socials, i no una fi en si mateixa per a satisfer a les persones voluntàries. L'acció voluntària suposa un compromís solidari per a millorar la vida col·lectiva.
Acció: El voluntariat no és només un valor ètic, una actitud, sinó una pràctica concreta. El voluntariat es fa, és acció. Si es queda tan sol en un vague esperit de bona persona, de bon ciutadà o ciutadana, acaba sent una mica buit i sense sentit. Encara que també és cert que no és possible la pura acció sense "ànima", sense valors. Però el que canvia el món, el que enfronta els problemes i les necessitats, és l'acció.
Organització: El voluntariat, per ser alguna cosa molt important, no es pot tractar com una pràctica personal, individual, testimonial, íntima. Perquè l'objectiu del voluntariat és millorar la realitat, transformar el món, i fer-lo eficaçment. Enfront de la improvisació i l'espontaneïtat, el voluntariat requereix actuar organitzadament, unint forces. Per tant, l'acció voluntària deu ser una acció organitzada, sistemàtica, sinérgica, que requereix d'organització, d'associacions o fundacions en les quals actuar.
MOTIVACIONS DELS VOLUNTARIS
La persona voluntària realitza la seva acció solidària per dos tipus de motivacions i raons principals:
a . Per raons ideològiques, ètiques i morals, o de caràcter religiós, que li duen a sentir com seus els problemes i necessitats d'uns altres, a voler fer una mica per a millorar la societat, canviar les coses, transformar el món.
b. Per raons personals, per la necessitat de sentir-se socialment útil, de conèixer i viure noves experiències, formar-se i desenvolupar-se com persona, relacionar-se i treballar amb uns altres, etc.
Aquests dos tipus de motivacions principals es combinen en cada persona voluntària en diferents proporcions. L'acció voluntària significa donar (temps, recursos, treball, etc.) i també rebre (satisfacció, aprenentatges, experiència, relacions humanes, etc.).
Existeixen persones les motivacions principals de les quals cap al voluntariat són la recerca de prestigi social, o expectatives professionals de futur, o l'afany de poder i influència social, o altres de caràcter més egoista. Però l'acció voluntària té a veure, fonamentalment, amb els dos primers tipus de motivacions que hem esmentat, i, si no és així, sembla discutible parlar de voluntariat.
En tot cas, una persona voluntària evitarà realitzar tasques que han d'i poden ser realitzades per treballadors professionals, servint de mà d'obra barata o ocultant situacions de treball no declarat.
LES ORGANITZACIONS D'ACCIÓ VOLUNTÀRIA
Les persones voluntàries no actuen pel seu compte, de manera espontània (a això li cridem "bona gent", bons ciutadans, persones solidàries i responsables...) sinó de forma organitzada, sumant-se a associacions o fundacions existents o creant altres noves, els voluntaris són els instruments de les organitzacions, però no funcionen sense aquestes.
Una Organització d'Acció Voluntària, com el seu nom indica, és una organització sense ànim de lucre, més o menys formalitzada i estable, els objectius del qual són la millora de la societat en els més diversos camps, i el treball dels quals es desenvolupa, total o parcialment, mitjançant l'acció voluntària dels seus membres.
El voluntariat i les organitzacions d'acció voluntària són part de la iniciativa social, dels Moviments Socials, del Tercer Sector, diferenciant-se clarament de l'acció dels governs o de les empreses privades. No obstant això, existeixen administracions públiques que impulsen projectes de voluntariat vinculats a les seves respectives polítiques socials, culturals, etc. Però majoritàriament es creu que no han de ser els governs sinó els ciutadans qui protagonitzin i articulin l'acció voluntària, per a això existeixen (o es poden impulsar quan no existeixin) les ONG, de caràcter independent, no governamental. Les administracions públiques han d'i poden negociar o convenir amb elles projectes de cooperació conjunta. D'altra forma, s'incrementen els perills de manipulació o utilització interessada del voluntariat per a objectius polític-partidistes o de caràcter privat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)